Les Macrogranges són centres de maltractament animal, nuclis de contaminació intensiva i exemples de falta de civisme i convivència; reflex de com les ànsies d’acumular diners ofeguen els valors humans. Sotmeten a milions d’animals a tractes indignes i innecessaris, posen en perill ecosistemes i aigües, a la vegada que emeten enormes quantitats de gasos contaminants, acidifiquen el sòl i, a la fi, són font de malestar general per l’olor, la falta de salubritat, el soroll i l’impacte visual.
La majoria de focus contaminants a Espanya corresponen a la cria intensiva de aus o porcs, afectant sobretot a nivells de nitrats en aigua per la dejecció del ramat (Ministerio de Fomento). D’acord amb l’Agència Europea del Medi Ambient, és responsable de més del 80% de les emissions d’amoníac, la qual cosa produeix acidificació de l’atmosfera i eutrofització de les aigües. A més a més, més d’un 60% de les emissions de metà generades en Espanya provenen de la ramaderia intensiva; aquest gas posseeix un alt poder contaminant, de forma que una molècula de CH4 equival a 21 de CO2.
Concretament en la Comunitat Valenciana, la ramaderia porcina suposa la despesa de 9 milions de litres d’aigua per dia, l’equivalent a quasi 1.360 piscines olímpiques, per any. Generant a la vegada, 2,5 milions de metres cúbics de purins cada any, cosa similar a la capacitat completa del Estadi Camp Nou. Respecte a la cria intensiva de pollastres d’engreix, cada explotació d’uns 70.000 animals, consumeix al any quasi 5 milions de litres d’aigua.
L’executiu valencià pretén que el medi-ambient siga un eix central en la renovada legislatura. El líder de l’anomenat “Govern del Botànic”, Ximo Puig, en el seu discurs d’investidura, va afirmar que pretenen desenvolupar una Llei de Canvi Climàtic, així com una de Protecció Animal. A més, gran part de la seua línia política es centra en oferir mesures socials que milloren el benestar i convivència de la població valenciana. Al mateix temps, la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, segueix donant llum verda a projectes de macrogranges en les províncies de Castelló i València, que per tot allò mencionat anteriorment, són totalment contraris al que pretenen promoure.
El canvi climàtic no es frenarà si els nostres governants permeten l’auge d’un sector que es situa entre els més contaminants a nivell global i en la Comunitat Valenciana en concret. La protecció animal va més enllà de la regulació d’un mercat ramader intensiu, exigeix atenció real als animals i espais on desenvolupar les seues capacitats i vides; sense distinció de la seua espècie. La solució al decreixement econòmic i despoblació rural no es troba en la ramaderia industrial, sinó en un foment real de sectors sostenibles i creixement, cuidant el seu paisatge i patrimoni natural. Les persones necessiten pau, harmonia, salut… No sorolls, mals olors i problemes de salubritat o abastiment.
No, les macrogranges no signifiquen desenvolupament i creixement, impliquen per contra vendre els nostres recursos, espais, medi-ambient, salubritat i, comptat i debatut, el nostre futur, a un model econòmic espoliador, contaminant i irrespectuós. De nou, les Macrogranges són l’or per a uns pocs inversors i el sacrifici per a la resta de la població, regió o comunitat. En definitiva, el medi ambient ens afecta a tots.
Sent conscients de les nombroses problemàtiques que ocasionen, no ens falta convenciment per a exigir al govern de la Generalitat Valenciana que prohibisca les Macrogranges.